dissabte, 1 de setembre de 2018

Pep Camps & Pere Casanovas

Vilafranca, capital cultural de Catalunya, 2015


nexes & poètics
El joc de la veritat acostuma a venir guarnit d'un farciment d'enganys. Millor dit encara, i al revés: no és possible pensar la falòrnia sense l'escorta d'un bon grapat de veritats incontestables. Vet aquí doncs que els nostres poetes no queden al marge d'allò que, en termes col·loquials, anomenaríem activitats prosaiques. I més si pensem en les seves relacions personals, és a dir, els nexes, literaris o no, que han lligat, al llarg de la història, amistats impossibles. I és aquí quan les qüestions sorgeixen soles, encara que sigui només per xafarderia de la bona: d'aquella que alimenta els dies i la xerrameca habitual de tota bona tertúlia literària. Exemples: els que vulguem. I do, amb quin famós matemàtic, escriptor i premi Nobel es prenia una copa, de tant en tant, en Francesc Pujols? O, quin dels nostres poetes compartia tardes de festa taurina amb un estiuejant de la Costa Blava francesa, anomenat T.S. Elliot? Què hi ha de cert en allò que conten els rumors: en Miquel Martí i Pol i José de Sousa Saramago s'havien conegut en una assemblea comunista clandestina del PSUC, durant els anys seixanta a Badalona, i de seguida es van caure malament? És fals allò que es diu de la més que profunda amistat que unia Montserrat Roig i Doris Leasing, que les va portar a compartir habitació a l'hotel Europa de Sant Petersburg, i, fins i tot a intercanviar-se amants de la KGB? Podria Joan Oliver haver-li donat a llegir La tirallonga dels monosíl·labs a Samuel Beckett, i aquest geni de l'absurd, abusant d'una confiança excessiva, s'inventés la prosa fantàstica de More Pricks Than Kicks?
Bé, naturalment, no es tracta tant de descobrir els petits secrets d'alguns dels nostres poetes més representatius, sinó tan sols de donar una visió lúdica de l'esperit fraternal que inspirava algunes de les seves inversemblants i sorprenents relacions personals. Tota aquesta xarxa de vincles extraordinaris, traçats per l'atzar, naturalment, pot semblar increïble per algunes ànimes de cotilla estreta que tot ho volen fotografiar sense perdre el focus, ignorant que és fora de camp de visió on trobem aquell color impossible, aquella ombra suggeridora que dona sentit a tota la composició.
L'excusa formal de l'activitat del poeta, potser fora de la rima i el vers, ens permet conèixer la seva cara menys coneguda. Aquesta panoràmica històrica i lùdica, que a vegades s'alimenta del joc d'enganys i mitges veritats, permet una perspectiva amb un punt de fuga anomenat poesia. Segur que les parelles de ball d'aquest envelat poètic-literari, ompliran de paraules magnífiques aquests nexes & poètics, tot recordant, això sí, que la realitat és molt tossuda i segur que ens quedarem curts a l'hora d'explicar aquelles petites sorpreses històriques que no poden sinó deixar-nos bocabadats!

Parelles de ball





divendres, 6 d’octubre de 2017

SOSCAT. Vilobí del Penedès (Barcelona)

https://drive.google.com/file/d/1OaZBaCAZvQOkijXQ3Ab5JmQ971QMUML-/view?usp=sharing

Cinc dies després de la demostració de força i dignitat dels milions de votants de l'1 d'Octubre, més de mil persones de la nostra vila i també d'altres pobles veïns van mostrar al món la lluita dels catalans. Musica i missatge de fons, amb les notes del "Cant dels Ocells" i la veu de Pau Casals, donen suport a les llums dels mòbils que formen l'acrònim SOSCAT, en una idea que vol transmetre pau i llibertat.