 |
| Vilafranca, capital cultural de Catalunya, 2015 |
nexes & poètics
El joc de la veritat acostuma a venir guarnit d'un farciment
d'enganys. Millor dit encara, i al revés: no és possible pensar la
falòrnia sense l'escorta d'un bon grapat de veritats incontestables.
Vet aquí doncs que els nostres poetes no queden al marge d'allò
que, en termes col·loquials, anomenaríem activitats prosaiques. I
més si pensem en les seves relacions personals, és a dir, els
nexes, literaris o no, que han lligat, al llarg de la
història, amistats impossibles. I és aquí quan les qüestions
sorgeixen soles, encara que sigui només per xafarderia de la bona:
d'aquella que alimenta els dies i la xerrameca habitual de tota bona
tertúlia literària. Exemples: els que vulguem. I do, amb quin famós
matemàtic, escriptor i premi Nobel es prenia una copa, de tant en
tant, en Francesc Pujols? O, quin dels nostres poetes compartia
tardes de festa taurina amb un estiuejant de la Costa Blava francesa,
anomenat T.S. Elliot? Què hi ha de cert en allò que conten els
rumors: en Miquel Martí i Pol i José de Sousa Saramago s'havien
conegut en una assemblea comunista clandestina del PSUC, durant els
anys seixanta a Badalona, i de seguida es van caure malament? És
fals allò que es diu de la més que profunda amistat que unia
Montserrat Roig i Doris Leasing, que les va portar a compartir
habitació a l'hotel Europa de Sant Petersburg, i, fins i tot a
intercanviar-se amants de la KGB? Podria Joan Oliver haver-li donat a
llegir La tirallonga dels monosíl·labs a Samuel Beckett, i
aquest geni de l'absurd, abusant d'una confiança excessiva,
s'inventés la prosa fantàstica de More Pricks Than Kicks?
Bé, naturalment, no es tracta tant de descobrir els petits secrets
d'alguns dels nostres poetes més representatius, sinó tan sols de
donar una visió lúdica de l'esperit fraternal que inspirava algunes
de les seves inversemblants i sorprenents relacions personals. Tota
aquesta xarxa de vincles extraordinaris, traçats per l'atzar,
naturalment, pot semblar increïble per algunes ànimes de cotilla
estreta que tot ho volen fotografiar sense perdre el focus, ignorant
que és fora de camp de visió on trobem aquell color impossible,
aquella ombra suggeridora que dona sentit a tota la composició.
L'excusa formal de l'activitat del poeta, potser fora de la rima i el
vers, ens permet conèixer la seva cara menys coneguda. Aquesta
panoràmica històrica i lùdica, que a vegades s'alimenta del joc
d'enganys i mitges veritats, permet una perspectiva amb un punt de
fuga anomenat poesia. Segur que les parelles de ball d'aquest
envelat poètic-literari, ompliran de paraules magnífiques aquests
nexes & poètics, tot recordant, això sí, que la
realitat és molt tossuda i segur que ens quedarem curts a l'hora
d'explicar aquelles petites sorpreses històriques que no poden sinó
deixar-nos bocabadats!
Parelles de ball
Parelles de ball
Oliver -- Beckett
Papasseit -- Böll
Estellés -- Hemingway
Tsvetàieva -- Rodoreda
Ferrater -- Wolf
Espriu -- Mahfuz
Roig -- Lessing
Pujols -- Russell
Aiguaviva -- Pas
Papasseit -- Böll
Estellés -- Hemingway
Tsvetàieva -- Rodoreda
Ferrater -- Wolf
Espriu -- Mahfuz
Roig -- Lessing
Pujols -- Russell
Aiguaviva -- Pas
